Según la maldita RAE:
- barbecho: Tierra labrantía que no se siembra durante uno o más años
-en barbecho: Dicho de una tierra labrantía: Que no está sembrada durante un tiempo para que descanse.
Des de hace un tiempo que varias de esas amistades de las de verdad me dicen que tendria que estar en barbecho. Volved por favor a leer las definiciones y mirar sobretodo a cuanto tiempo se refieren.
Aquí una seguidora de la serie de Sexo en NY, y como le pareceria a Carrie y sus chicas...un año mínimo de barbecho es... ¡¡una infinita barbaridad!!
Pues ahí esta el tema...que creo que voy a entrar des de hoy mismo en una etapa de barbecho. ¡Ahí queda publicado!
Mis razones tendré, que si sois un poco ágiles y seguidores de este blog, podreis intuir un poco por donde van los tiros.
Pero es que empiezo a estar harta de tener la ONG abierta, como dice un buen amigo mio.
Es necesario que de una MALDITA vez me dedique a mi, así que a partir de ahora voy a ser una egoista y maldita poligama!
2 comentaris:
Creo que es la primera vez que haces el blog correcto, el que te correspende, el que necesitan tus sentimientos.
Para variar me identifico contigo,en muchas etapas de mi vida me he despreocupado de mi por ayudar a los demás. Ahora llevo un mes en que cuido a la gente que quiero pero mi primera prioridad soy yo, esto es novedad en mi vida y me gusta.
Mi querida "egoísta", no dejes de serlo, cuídate tu, que mejor que tu no lo hará nadie.Solo tu sabes lo que necesitas.
!ya era hora que te dieras cuenta!, no lo hagas durante un año, hazlo toda la vida, siempre y cuando no pases del blanco al negro.
Un abrazo de tu fiel seguidor,jejeje
Barbecho...com era en català? Filla, ja me n'he oblidat...si és que esta cabecita...Bé, aforunadament si recordo què vol dir.
Sempre està bé pendre's un temps com aquest. Sigui un any, menys, més, és igual, cadascú té el seu ritme. Un temps per deixar que les coses sedimentin,(les realment importants per tu) que prenguin cos i et dónin sentit. Què seria la vida sense un espai dedicat a tu? Estaria completament buida. No t'ho creguis això només. Fés-ho tant teu fins al punt de que arribi un dia en el que ni tan sols hagis de plantejar-te un temps per tu, perquè cada moment que visquis ja ho serà. (això en el fons és com conduir: al principi has d'estar pendent de cada gest. Al cap dels anys el volant i els pedals esdenen una prolongació del teu cos. Ni tan sols et planteges amb quina marxa estas circulant).
Parteix de tu mateixa per a conèixer i aprhendre tot allò que t'envolta. El nostre entorn, inclús les persones, passen de manera frenètica.
Atura't. Tanca els ulls i allarga la mà. Agafaràs només allò que valgui la pena(el tacte ja et guia, tranquila). No malgastis el temps amb coses superficials...en el fons, no sé fins a quin punt val la pena. La decepció és un dels sentiments més desgarradors.
M'alegro de que continuis per aquesta cerca aferrada a tu. No et perdis. I cuida't. Qui millor que tu mateixa per saber què és el que necessites rèbre. NINGÚ.
I sigues egoista què carai; és un tret tant humà com ho pot ser la capacitat d'estimar o de pèndre cura de la resta. Som així, què hi farem. I sense fer mal a ningú l'egoisme és absolutament necessari per sobreviure. A més, ben treballat no es contradiu amb la resta.
És aleshores, quan parteixes de tu mateixa, que la relació amb els demés esdevé més fluida i plena.
Aquesta és la teoria...ENDAVANT!
Publica un comentari a l'entrada